Menu
/
L’assignatura forma part de la matèria d’Iniciació als Projectes de Disseny i té per finalitat potenciar i aprofundir en les metodologies projectuals del disseny contemporani. L’assignatura és un marc necessari perquè l’alumne pugui aprendre i practicar certes metodologies d’investigació, de conceptualització i de formalització. Aquest aprenentatge es realitzarà a través de l’execució de diferents projectes.
Durant el curs es realitzaran 4 projectes i diferents treballs complementaris per a què els alumnes puguin practicar diferents maneres d’afrontar els reptes. L’estudiant haurà de realitzar projectes de disseny iniciant-se en els àmbits de disseny gràfic, de moda, d’interiors o d’audiovisual, tot aprenent la terminologia específica.
Degut a la actual situació sanitària que pot implicar confinament parcial o total de l’estudiantat, no es valorarà l’assistència presencial a classe sino que s’avaluarà la seva participació activa a les activitats i dinàmiques de classe i les evidències que això genera.
Els continguts de les assignatures de projectes responen a una lògica processual. Els alumnes han d’assumir i saber aplicar els processos necessaris per a la creació de projectes de disseny. Aquests processos responen a una estructura de:
– Investigació
– Conceptualització
– Formalització
En la fase d’investigació els alumnes s’enfronten a l’anàlisi anàlisi d’una problemàtica. La investigació podrà ser executada seguint múltiples processos:científic, especulatiu, experimental i/o col·laboratiu. En aquesta assignatura la selecció de la metodologia d’investigació serà escollida per els mateixos docents segons sigui la necessitat de cada un dels problemes.
En la fase de conceptualització els alumnes definiran conceptualment i visual les premisses del projecte a través d’esquemes, gràfics, mapes de conceptes, imaginaris visuals, etc.
La fase de formalització l’alumne haurà de crear l’objecte de disseny a partir de les premisses prèviament definides i utilitzant els llenguatges més adients.
Els resultats d’aprenentatge seran avaluats a partir de 2 projectes centrals i un de complementari (com a mínim), seguint el següent esquema percentual:
-Projecte 1: 33%
-Projecte 2: 33%
-Suma d’exercicis complementaris (1, 2 o 3): 34%
1.-Exposició magistral professor
2.- Visualització de videos i conferències
3.- Simulacres, jocs, dinàmiques, role play, dramatitzacions
4.- Confecció esquemes, presentacions gràfiques, mapes conceptuals, pòsters
5.- Anàlisi i exposició de material gràfic, pictogràfic…
6.- Debats, col.loquis, converses o grups de discussió
7.- Confecció de vídeos i/o materials audiovisuals
8.- Construcció/elaboració de materials o productes
9.- Exposicions orals i defenses de projectes
10.- Lectura i comprensió de textos i elaboració d’informes o resums
11.- Discussions i comentaris de documents (audiovisuals, escrits, orals…)
12.- Recerca d’informació bibliogràfica, investigació documental
13.- Correcció/revisió d’exercicis i seguiment
14.- Confecció de portafolis, memòries, projectes, diaris reflexius
15.- Realització d’activitats o exercicis d’aplicació
16.- Participació forums, grups de discussió
Chaves, N. (2001). El oficio de diseñar. 1st ed. [Barcelona]: GG.
Curedale, R, (2013). 50 Selected Design Methods: To transform your design. Design Community College . Inc. Topanga.
Curedale, R, (2013). Design Research Methods.150 ways to inform your design. Design Community College Inc. Topanga.
Jones, J. (1982). Metodos de diseño. 1st ed. Barcelona: Gustavo Gili.
Martínez, M. (2013). Metodología de investigación.
Seminari de recerca académica
Rispoli, R. (2013). La investigación científica.
Seminari de recerca académica
Ferrer, V., Carmona, M. & Soria, V., 2013. El Trabajo final de grado, guia para estudiantes , docentes y agentes colaboradores, Madrid: Editorial Mc Graw Hill.
Sorger, R., Udale, J. & Zelich, C., 2007. Principios básicos del diseño de moda 1st ed., Barcelona: Editorial Gustavo Gili.
Seivewright, S., 2008. Disenño e investigación 1st ed., Barcelona: Gustavo Gili.
Rom, J., 2002. Els fonaments del disseny Gràfic, Barcelona: Trípodos.
– Aplica correctament diferents processos projectuals de disseny inductius i comparatius aplicats a les diferents disciplines del disseny amb diferents tècniques de conceptualització.
– Entén el llenguatge específic del disseny aplicat a diferents disciplines.
– Utilitza els referents específics de la disciplina en els projectes de disseny.
– Aplica una recerca social qualitativa durant el procés de recerca projectual centrant l’atenció amb l’usuari.
– Realitza un prototipatge experimental vinculat a una disciplina
– Comunica a tot tipus d’audiències especialitzades o no, de manera clara i precisa, coneixements, metodologies, idees, problemes i solucions, amb un llenguatge especialitzat propi del disseny.
– Aplica procediments propis de la investigació científica en el desenvolupament de l’activitat formativa i professional
– Utilitza el llenguatge audiovisual i els diferents recursos per expressar i presentar continguts vinculats al coneixement específic de l’àmbit.
– Fomenta la igualtat de gènere en els seus projectes de disseny