Grau en Disseny

/

2022-2023

Projectes de Disseny d’Interiors III

Professor/a:Maria Pia Fontana

Sinopsi

¿Qué son los IN-BETWEEN SPACES? ¿De qué manera pueden ayudar a mejorar la HABITABILIDAD de las calles, de los espacios colectivos y domésticos? ¿Qué papel juega el APRENDER A VER en el diseño de los espacios? En el contexto de la que denominamos THE CARE CITY, basada en el lema: “si cuidamos la ciudad, la ciudad nos cuidará”, en este curso pondremos especial énfasis en el rol de los espacios intermedios, IN-BETWEEN SPACES, como ámbitos de intervención a diferentes escalas, para reflexionar sobre la importancia de las relaciones entre ADENTRO y AFUERA y de su transformación a través de dos tipos de proyectos: HABITAR LA CALLE y UMBRALES DOMÉSTICOS. Se propondrán varias actividades de aprendizaje: VISITAS Y TALLERES TEMÁTICOS: se desarrollarán trabajos relacionados con la experiencia vivencial y la percepción del espacio a través de visitas a obras o exposiciones, del cine, del caminar, de la multiperspectiva ( fotografía+dibujo+maqueta), herramientas fundamentales e imprescindibles para desarrollar la capacidad de “APRENDER A VER”

Objectius de l'assignatura

HABITAR LA CALLE y UMBRALES DOMÉSTICOS. Se propone el reto de desarrollar dos proyectos a lo largo del semestre y de articular las propuestas proyectuales con una serie de reflexiones teóricas y de visiones críticas alrededor de los In-BETWEEN SPACES. Se tendrá que realizar también una BITÁCORA de curso, una recopilación de todas las actividades que se realizarán dentro y fuera del aula, que se convertirá en un verdadero diario de viaje que permitirá articular las diferentes experiencias y formatos de aprendizajes.

ENTENDER / INTERPRETAR/ FORMULAR/ TRANSFORMAR+COMUNICAR. Se trata de un aprendizaje progresivo en etapas para desarrollar proyectos transformadores de espacios a través de la comprensión articulada de varios agentes, entidades y factores

Diseñar es TRANSFORMAR / Proyectar es INVESTIGAR. Se consolidan una serie de conocimientos aprendidos en los cursos anteriores, así como la aplicación de unas nuevas herramientas teóricas y prácticas

Designing the Care City. In-between spaces, es un curso que permite adquirir herramientas para comprender y analizar un contexto, para después tomar decisiones que permitan transformarlo a través de un proyecto de intervención en el espacio. Se trata de idear, concebir y desarrollar varios tipos de proyectos de In-Between Spaces proponiendo acciones transformadoras: Interacciones (Acciones que se ejercen recíprocamente entre dos o más objetos, personas, agentes, fuerzas, funciones) / Interfases (Conexiones o fronteras comunes entre dos elementos o sistemas independientes/ Interferencias (Acciones y efectos de interferir. Cruzar, interponer algo en el camino de otra cosa, o en una acción).

La diferente manera de utilizar las “cartas de juego” de cada alumno (como sugiere  Italo Calvino en  “Il castello dei destini incrociati”) abrirá camino a múltiples interpretaciones del contexto en el cual tendrán que actuar y permitirá desarrollar soluciones variadas para la realidad que se querrá transformar.

Relació de continguts

La asignatura se compone de 2 FASES principales, definidas por la entrega de 2 PROYECTOS: HABITAR LA CALLE y UMBRALES DOMÉSTICOS. Sin embargo se propondrán también otras actividades intermedias (talleres, visitas, presentaciones de alumnos, clases teóricas) que servirán de instrumento para llegar a las soluciones planteadas y que quedarán recopiladas en una BITÁCORA DE CURSO  

Los alumnos aprenderán a justificar desde un marco ambiental, social, formal y de uso la definición de un problema desde múltiples enfoques y plantear así una solución transformadora.  Los Proyectos y la Bitácora de curso se desarrollarán a partir de 4 fases: INTERPRETAR/ ENTENDER/ FORMULAR/ TRANSFORMAR+COMUNICAR, que se repetirán para cada proyecto:

¿DÓNDE? INTERPRETAR UN CONTEXTO. Se dará inicio al trabajo a través de la comprensión/análisis de un contexto, una franja urbana, que estudiaremos destacando el papel de los In-Between Spaces:  espacio de interacciones, de interfases o de  interferencias, que producen diferentes tipos de relaciones entre lugares físicos y/o personas. Trabajaremos el concepto de Care City desde 4 contextos o ámbitos de trabajo: Biodiversidad/ Centralidad/ Proximidad / Urbanidad y a partir de diferentes enfoques que tiene que ver con las diversas relaciones que se establecen en ellos: Ambientales / Sociales/ Formales / De usos.

Resultado:  Cartografía “compartida” de los lugares y del contexto estudiado, unos mapas elaborados en grupo que expliquen los diferentes ámbitos y sus potencialidades o criticidad y las relaciones existentes.

¿QUÉ? ENTENDER A TRAVÉS DE RETOS/TEMAS. Para abordar la problemática de los espacios In-Between, propondremos unos RETOS con dinámica semanal mediante clases teóricas, talleres intensivos, visitas o presentaciones  de alumnos, que se realizarán dentro y fuera del aula, a través de la asociación de varios TEMAS (Morfología/Topología; Adentro/Afuera; Orden/Desorden; Individual/Colectivo; Artesanal/Industrial; Rígido/Adaptable; Manuel/Digital; Natural/Artificial). Cada estudiante, en grupo o de manera individual, tendrá que entender un contexto según los temas propuestos y encontrar la manera de resolver los retos planteados. La solución de estos retos basados en temas comparados, permitirá aprender una serie de herramientas aplicadas de análisis/comprensión/ intervención, que después se podrán aplicar para el planteamiento de un proyecto transformador más amplio y ambicioso. Los retos se proponen a partir de temas relacionados entre sí, basados en un conjunto de REFERENTES que se propondrán al principio del curso, aunque será importante que cada estudiante pueda enriquecerlo con lo que descubra en sus investigaciones personales para crear al final del curso una nueva “biblioteca de referentes” compartida.

Resultado: Bitácora/ Diario / Agenda que organice de manera articulada lo que se ha aprendido. La entrega consistirá en la recopilación/presentación de todos los trabajos de taller ya realizados.

¿POR QUÉ? FORMULAR UN PROBLEMA A PARTIR DE UN CONTEXTO. Una vez comprendido un contexto a través de la realización de unas cartografías y de unas herramientas de análisis/comprensión/intervención, se planteará un problema. Cada estudiante (de manera individual o en grupo), podrá definir un problema que ha detectado a partir de los retos al cual pretender dar una solución transformadora. De hecho, uno de los retos de esta etapa será encontrar la mejor manera de formular y de enunciar en término de “producto/proyecto” la problemática y su posible solución. El problema puede ser relativo a cualquier ámbito ambiental, social, formal o de uso y la materialización del mismo es libre. De hecho, se valorará la capacidad de encontrar el mejor medio de expresión de la problemática identificada.

Resultado: Elaboración de propuestas/ problemas y definición de soluciones/preguntas en formato libre según problemática. Parte del reto será también escoger el mejor soporte para mostrarlo

¿CÓMO? TRANSFORMAR A TRAVÉS DE UN PROYECTO Y COMUNICAR LA SOLUCIÓN. Cada grupo propondrá su proyecto como solución a un problema identificado. La propuesta podrá ser de diferente tamaño, escala y formato, podrá ser física o digital, pero en cada caso se tratará de proponer una solución que pueda explicarse como un espacio IN-BETWEEN para HABITAR LA CALLE o Desarrollar un UMBRAL DOMÉSTICO como  INTERACCIÓN/INTERFAZ/INTERFERENCIA, asumiendo que la cuestión básica son las relaciones y las articulaciones entre las partes.

Resultado: Elaboración y presentación de material en formato libre que muestre una solución espacial transformadora. Cada propuesta se mostrará en dos partes:  PRESENTACIÓN EN FORMATO COMÚN (Maqueta, Láminas A3 y Memória). MATERIAL COMPLEMENTARIO EN FORMATO LIBRE, que cada alumna considerará más pertinente.

 

ESTRUCTURA DEL CURSO

PARTE 1:

TEORÍA 1: Walkscape

TEORÍA 2: In-Between Spaces

TEORÍA 3 : Espacio In-Between a través del Cine

VISITA 1: Habitar la calle 1: Ca L’Alier / Poblenou/ Glorias/ Paseo San Joan BCN

VISITA 2: Habitar la calle 2: Vivienda colectiva Ruta Maestros modernos BCN

TALLERES: Revisión de bitácoras de visitas / Revisión de bitácoras de películas / Revisión de análisis/ propuestas In-Between para proyecto: HABITAR LA CALLE

ENTREGA 1 (Proyecto: Habitar la calle +Bitácora)

PARTE 2:

TEORÍA 4: Multiperspectiva

VISITA 3: Vivienda Casa Bloc

VISITA 4: La Ricarda

TALLERES: Revisión de bitácoras de visitas / Revisión de análisis/ propuestas In-Between para proyecto: UMBRALES DOMÉSTICOS

ENTREGA 2 (Proyecto Umbrales domésticos +Bitácora)

Activitats d'Avaluació

Observació de la participació

Criteris específics

La evaluación será continua y habrá una única convocatoria para la entrega de cada Ejercicio/Proyecto.

Los diferentes trabajos se realizarán sea en equipo que de manera individual:

Las 2 entregas de los proyectos serán en grupo: Entrega 1: HABITAR LA CALLE / Entrega 2: UMBRALES DOMÉSTICOS

La entrega de las actividades de taller, las visitas y la realización de BITÁCORA de curso se valorarán de manera individual

Se valorará tanto los conocimientos adquiridos como la evolución personal de cada alumno y su implicación en la asignatura

Se compartirán todos los avances del curso en una pizarra común donde se valorará el proceso, la evolución y la constancia

La nota final de la asignatura será el resultado de la media de los siguientes apartados evaluables. Es imprescindible cumplir con cada uno de los bloques para poder ser evaluado.

3o% Entrega 1: HABITAR LA CALLE 

30% Entrega 2: UMBRALES DOMÉSTICOS

20% Elaboración de BITÁCORA de curso 

10% Asistencia a las visitas

10% Evaluación continuad

Metodologies docents

Sessions de treball amb tot el grup classe

Altres metodologies docents

En el cas d’una situació d’emergència sanitària que impliqui nou confinament, la docència es traslladarà a la virtualitat en la seva totalitat i s’adequarà la metodologia a aquest nou context. En la mateixa línia, es substituiran totes les activitats experimentals i/o pràctiques.

Activitats formatives

  1. Exposiciones teóricas del profesor
  2. Visualización de videos y conferencias o material audiovisual
  3. Visitas externas
  4. Simulacros, juegos, dinámicas, role-play, dramatizaciones
  5. Confección esquemas, presentaciones gráficas, mapas conceptuales, posters
  6. Análisis y exposición de material gráfico, pictográfico
  7. Debates, coloquios, conversaciones o grupos de discusión
  8. Confección de vídeos y/o materiales audiovisuales
  9. Construcción/elaboración de materiales o productos
  10. Estudio de casos, supuestos prácticos, casos clínicos
  11. Diseño, planificación y/o desarrollo de propuestas de intervención/investigación
  12. Exposiciones orales y defensas de proyectos
  13. Discusiones y comentarios de documentos (audiovisuales, escritos, orales…)
  14. Búsqueda de información bibliográfica
  15. Corrección/revisión de ejercicios y seguimiento
  16. Confección de portafolios, memorias, proyectos, diarios reflexivos
  17. Realización de actividades o ejercicios de aplicación
  18. Participación en fórums, grupos de discusión

Bibliografia

General

– Donald Norman. The Design of Everyday Things. ARS. 2013

– Michael Braungart y William McDonough. De la cuna a la cuna: Rediseñando la forma en que hacemos las cosas. McGraw-Hill. 2005

– Juhani Pallasmaa. Los ojos de la piel: La Arquitectura y Los Sentidos. Gustavo Gili. 2014

– Georges Perec, La vida instrucciones de uso. Anagrama. 2006

– Bruno Munari. Il quadrato. Corraini, 2005

– A cuidado de Dario Scodeller. Il design dei Castiglioni. Ricerca sperimentazione método. Corraini Edizioni. 2019

– Italo Calvino. Il castello dei destini incrociati (1969). Mondadori 2016

Care City

– Carlo Ratti, Senseable City LAB. MIT. https://senseable.mit.edu/

– Miguel Mayorga, M. Pia Fontana, Jorge Rodriguez. City F.O.V. Urban Lab. https://carercities.com/

– Carlos Moreno Ciudad de los 15 minutos. https://www.barcelona.cat/metropolis/es/contenidos/vivir-en-proximidad-la-ciudad-de-los-15-minutos

– Izaskun Chinchilla. La ciudad de los cuidados. Catarata, 2020

 Cartografías

– Le città invisibili, Il castello dei destini incrociati, Italo Calvino

– Mapas. Explorando el mundo. Phaidon, 2020

– Jan Gehl, Birgitte Svarre. How to study public Space. Island Press, 2013

– Walkscape, El andar como práctica estética. Francesco Careri

– Junzo Kuroda, Momoyo Kaijima. Made in Tokyo: Guide Book 2001

– Aprenent de les ciutats/ Learning from the cities. Blog https://aprenentdelesciutats.wordpress.com/

In-Between Spaces

– Henk Hartzema Jelte Boeijenga, Street Works. Patterns in Urbanity. Drawing the Street. Academy of Architecture, Amsterdam. 2011

– Passages. Espaces de transition pour la ville du 21e siecle. Actar

– Grup de Recerca Habitar. Rehabitar. La casa, el carrer, la ciutat. Barcelona com a cas d’estudi. Recercaixa. 2010

– M.P. Fontana; M. Mayorga. In-Between Spaces (L.Cosenza; Obregón-Valenzuela; Le Corbusier; Candilis-Josic-Woods; Francesc Mitjans)

– eLudens/ Proyecto Barcelona Ciudad Proactiva Ayuntamiento de Barcelona

Morfología-Topología

– Denise Scoot Brown, Robert Venturi, Architecture as Signs and Systems: For a Mannerist Time. 2005

– Nuno Portas. A cidade como arquitectura. Livros Horizonte, 1969

– Donald Appleyard. Livable Streets. University of California Press, 1982

 Orden-Desorden

– Christopher Alexander. Un lenguaje de patrones: ciudades, edificios, construcciones. Gustavo Gili, 1980

– A cura di Michele Mancini, Giuseppe Perrella. Michelangelo Antonioni. Architetture della visione. 1998

– Wassily Kandinsky. Punto línea Superficie. Contributo all’analisi degli elementi pittorici. Biblioteca Adelphi. 1968

– Joaquim Español. El orden Frágil de la arquitectura. Fundación Arquia. 2001

Individual-Colectivo

– Yona Friedmann. Utopie realizzabili. Quodlibet bis, 2016 https://www.quodlibet.it/libro/9788874628957

– Franco Purini, L’utopista didascalico della misura urbana. «Alias de Il Manifesto» 22 novembre 2003 https://www.quodlibet.it/recensione/237

– Yona Friedmann. Arquitectura con la gente, por la gente y para la gente. MUSAC, Actar, 2011

– Alison & Peter Smitshon / Louis Kahn / TEAM X: Arquitecturas urbanas/Arquitecturas colectivas

Artesanal-Industrial

– Richard Sennet. El artesano. Anagrama, 2009

– Bernard Rudofsky. Arquitectura sin arquitectos. Moma NY. 1964

– John Berger Modos de ver. Gustavo Gili. 1972

Rígido-Adaptable

– Eduardo Subirats (Edición y Traducción). Textos situacionistas. Critica de la vida cotidiana. Anagrama. 1973

– Mario Perniola. Los situacionistas (2ª ed.). Acuarela & A. Machado. 1972

– R. Buckminster Fuller, Kiyoshi Kuromiya Critical Path. St. Martin Press. 1981

– José Hernández. “Del Fun Palace al Generator. Cedric Price y la concepción del primer edificio inteligente”. ARQ no.90 Santiago ago. 2015. https://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0717-69962015000200007

 Manual-Digital

– John Berger Modos de ver. Gustavo Gili. 1972

– Rudolf Arnheim. El pensamiento visual. Paidos. 1969

– Nicolas Moulin Vider parís. 1999-2001. https://www.atlasofplaces.com/photography/vider-paris/

– ZGR. Zacharie Gaudrillot-Roy. http://zachariegaudrillot-roy.com/fr/galerie-2970-photographie.html

Natural-Artificial

– Gilles Clement, El jardín en movimiento, GG. 2012

– Richard T. Forman. Land Mosaics: The Ecology of Landscapes and Regions. Cambridge University Press. 2008  https://www.davidbuckleyborden.com/the-forman-watercolor-diagrams

– Amos Rapoport. Aspectos de la calidad del entorno. La Gaya Ciencia, 1974

– Ian l. MCharg. Proyectar con la naturaleza. GG. 1992

Durante el curso se dará también una bibliografía complementaria de acuerdo a los temas que puedan surgir o a las necesidades específicas de algún tema o problema proyectual

Titulació:Grau en Disseny
Curs:4rt
Semestre:
Crèdits ECTS:6
Codi Assignatura:GDVI04
Tipus:Optativa
Matèria:Projectes de Disseny d’Interiors
Dept. de coordinació:Departament de Projectes de Disseny
Recomanacions
Assignatures prèvies recomanades:
Assignatures posteriors recomanades:
Darrera actualització: oct. 3, 2022

Competències:

Competencies generals
CG1 . Exercir la professió des de la pràctica creativa i el compromís ètic per desenvolupar propostes professionals de qualitat que aportin innovació i contribueixin al benestar i a la transformació social.
, CG2. Projectar els valors de la sostenibilitat i la inclusió en la pràctica professional com a dissenyadors contemporanis, operant de manera respectuosa amb la diversitat, atès diferents contextos i usuaris.

Competències bàsiques
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea destudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, econòmica, científica o ètica.
, CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
, CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats daprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau dautonomia.
Competències transversals
CT5. Exercir la ciutadania activa i la responsabilitats individual amb el compromís en els valors democràtics, de sostenibilitat i de disseny universal, a partir de pràctiques basades en l’aprenentatge i servei i la inclusió social.
, CT6. Emprar diferents formes de comunicació tant orals com escrites o audiovisuals, tant en llengua pròpia com estrangera, amb correcció en l’ús, la forma i el contingut.
, CT7. Esdevenir l’actor principal del propi procés formatiu orientat cap a la millora personal i professional i, per adquirir una formació integral que permeti aprendre a conviure en un context de diversitat lingüística i amb realitats socials, culturals, de gènere i econòmiques molt diverses.
Competències específiques
CE1 . Analitzar críticament i avaluar les implicacions i les conseqüències de les propostes plantejades en els projectes de disseny, tant propis com aliens, per tal d’adequar-los al context social, econòmic, polític i cultural tractat.
, CE2. Integrar els coneixements i els plantejaments de referents culturals, artístics i històrics específics del disseny en l’exercici de la pràctica dels projectes de disseny de manera creativa i innovadora.
, CE3. Realitzar processos d’experimentació, de conceptualització i de comprovació que permetin dur a terme, amb capacitat propositiva i resolutiva, propostes projectuals de disseny que generin solucions a problemàtiques reals o possibles, tenint en compte la integració de plantejaments culturals, artístics i instrumentals.
, CE4. Aplicar metodologies d’investigació adequades i variades segons l’objecte d’estudi, tant en la gestió del coneixement com en l’experimentació i la producció formal que responguin a inquietuds acadèmiques i professionals.
, CE5. Dominar les tècniques de representació gràfica, les eines de representació digital, així com els llenguatges expressius i la producció formal manual específics dels diferents àmbits del disseny per poder-les aplicar de forma coherent als processos d’ experimentació, de desenvolupament , de realització i de presentació dels projectes professionals.
, CE7. Considerar les propietats i el comportament dels materials propis dels diferents àmbits dels disseny, per tal de poder-los emprar a nivell professional en les produccions pròpies amb sensibilitat estètica i responsabilitat social i mediambiental.
, CE8. Dominar l’ús dels codis de comunicació estètics i simbòlics, així com el llenguatge específic del disseny, per tal d’adequar la intenció comunicativa del projecte proposat a la percepció real de l’usuari.
, CE9. Resoldre projectes de disseny que aportin solucions alternatives i proposin millores, atenent a condicionants de funcionalitat i viabilitat, que permetin respondre amb antelació a problemàtiques o situacions de canvi, amb una producció formal de nivell professional.
, CE10. Contribuir de forma efectiva en estructures de cooperació i col·laboració al desenvolupament de propostes d’actuació amb capacitat d’adaptació a diferents formes de treball d’equips creatius.

Resultats d'aprenentatge:
- Integra conocimientos, habilidades y aptitudes del imaginario espacial propio y los transfiere adecuadamente a situaciones proyectuales nuevas y determinadas
- Verifica los procesos y metodologías proyectuales con los diferentes agentes implicados en el proyecto (usuarios, clientes) a través de los recursos del prototipado y la simulación
- Programa eficazmente las capacidades de trabajo propias en procesos proyectuales de equipo específicos del diseño de interiores en las diferentes fases del proyecto
- Utiliza de forma crítica y coherente con el proyecto los lenguajes y recursos expresivos más adecuados para presentar las ideas, problemas y soluciones del diseño
- Experimenta espacios a través de la vivencia personal y desarrolla capacidades analíticas y sintéticas para transformarlos en referentes del proyecto
- Avanza a través de diferentes alternativas (ensayo-error) adquiriendo visión crítica para tomar decisiones de manera autónoma